Qartes als AMICS i les AMIGUES (amb maiuscules)

On és l'esquerra? es pregunta Josep Ramoneda en un article en l'ara de avui,a qui votem ? ens preguntaven ahir la Lola i jo quan ens plantejàvem que tenim unes eleccions a sobre i que tenim la gran oportunitat de ser , per fi, un estat normal, com els altres i gestionar ho a la nostre manera . Anem amb compte! que no ens enganyin!!  ara els convergents i els de unió, que son la dreta carrinclona en versió catalana  em deia  el Mariano ahir quan em va trocar per dir me que l'hi havia anat be la intervenció que li havien fet ahir i jo no faig mes donar li al coco per tal de trobar algunes formules per "tirar endavant  aquesta gran oportunitat que tenim ara de ser nosaltres un estat ple de persones de tots els colors, de persones lliures i de persones solidaries. De persones com las que erem quan ens varem coneixer en la torreta, en la escola Icaria, persones de diversos orígens , persones amb il·lusions , persones disposades a prendre compromisos i persones que anàvem , veient que junts erem capaços de plantejar  nos metes ambicioses 

De fet varem aconseguir que els nostres nanos inauguressin la primera escola de la Xarxa de escoles publiques de la recent recuperada llavors Generalitat de Catalunya

 i jo em pregunto ??? tots nosaltres som fills de pares vinguts del nord , vinguts del sud i "hem construit" cadascu des de la seva activitat la Catalunya que tenim , la Barcelona que gaudim , conjuntament amb d'altres , uns 6 milinos mes aproximadament, pero nosaltres no hem estat dels que esperaven que ens els portessin a casa, Nosaltres ens hem complicat la vida per que em volgut que els nostres fills fossin el que son ara  i que ens molen la tira , si o no ?

Nosaltres ara som grans i  som molt mes savis i tenim mes raons que mai per fer la nostra gran aportació per que ens sortim de la situació de esvoranc emocional en que veiem que es troba tot hom al nostre voltant . Nosaltres tenim mes eines que ningú per desemmascarar a tots aquests màmons (accentuat en la a expresament) de la resta del actual estat espanyol que parlen de Catalunya i de els catalans amb aquesta falta de respecte que es totalment immerescuda  Nosaltres som els barcelonins, els de els jocs olimpics que van fer un giro en el mon del esport  i del enfoc dels aconteixements internacionals. Nosaltres som els barcelonins i les barcelonines , els del Modernisme , els del disseny , els de la catedral del mar, els de la ciutat dels prodigis . 

Nosaltres tenim ingeni i som creatius i QUAN ENS CONJUREM I ESCOLTEM !!!!VIA FORA!! NO HI HA QUI ENS PARI 

Dons vinga nois i noies del "Sagrer" senyores i senyors del "camping Riembaud" i de "la Solana del Segre" anem a per totes diguem la nostra i diguem la com ho em fet sempre amb eficàcia !!!!

Ara es l'hora

L'Andreu (que se'n ha sortit del seu Quart Pneumotòrax)

 

On és l'esquerra?

JOSEP RAMONEDA 

 | Actualitzada el 07/10/2012 00:00

El núvol de la independència està instal·lat sobre l'escena política i deixa poc espai per a altres debats. Encara no sabem si donarà pluja fèrtil per gestar un nou estat o si s'anirà posant com boira baixa d'una frustració que tardarà anys a escampar. Però és preocupant l'absència de tantes altres qüestions que afecten la vida diària i la dignitat de les persones. Ningú parla ni dels límits d'una ideologia de l'austeritat que fins ara només afegeix misèria a la misèria ni de quin model volem per a l'estat a què aspirem. La independència, per què?

S'entén perfectament que CiU, que governa amb uns resultats econòmics ben pobres (tanta retallada i el deute segueix creixent) i que ha incorporat els tòpics conservadors a les seves polítiques socials, des del mite dels emprenedors fins a la culpabilització de la pobresa, eviti aquest debat. L'onada independentista l'ajuda a no haver de passar comptes per la seva gestió i ben lògic és que se n'aprofiti. Però, entre les polítiques d'austeritat i la realitat d'uns moviments socials que, lluny dels focus mediàtics, van desenvolupar experiències interessants de supervivència i responsabilitat compartida, hi ha un immens espai de silenci. On són els partits i les polítiques d'esquerres? Esquerra Republicana -que algun dia, especialment amb Josep-Lluís Carod-Rovira, va tenir present la primera paraula de la seva marca- ha posat totes les energies en la independència, assumint un paper subaltern respecte al lideratge d'Artur Mas. El PSC, quan intenta despertar-se de la seva llarga letargia, té pressa a negar la independència però cap ni una a parlar de model de societat. Iniciativa és l'única que persevera, però ho fa des d'unes pautes familiars que restringeixen molt l'àmbit d'incidència. Què pot votar un ciutadà d'esquerres partidari de la independència?

Un procés de canvi com el que s'albira a Catalunya hauria de ser una gran ocasió reformista. És a dir, per modificar substancialment la distribució del poder en la nostra societat. Si l'esquerra segueix absent, més aviat es consolidaran els poders ja establerts i es fortificaran més que mai.